PUC-PAC

S’apropa el Nadal. Poc a poc però s’apropa. Ho veiem als carrers, que llueixen il·luminats, als aparadors de les botigues, a la televisió. I això fa que els nens es posin molt neguitosos. L’ànsia per rebre els regals és cada cop més gran, i el desig de la sorpresa creix amb força. Aquest compte enrere és el que veureu reflectit a la dita que us proposem aquesta setmana.

Uns dits de nen que compten els dies i les nits que falten per al màgic moment. Alegria, joia, emocions alliberades.

Però, ens podem imaginar el Nadal amb uns regals que no es poden comprar? Regals que no trobarem a les botigues ni al mercat però que igualment ens fan tan feliços, o fins i tot més, que totes les joguines que ens portaran el Pare Noel i els Reis Mags? Doncs això és el que treballarem amb l’activitat adjunta. Farem un petit esforç d’imaginació i reflexió per expressar aquelles coses que ens agradaria regalar a la nostra família, a la nostra escola, al nostre barri… i que no es poden comprar. Caldrà que els doneu algunes pistes als nens i nenes, doncs, malauradament, el nostre cap quan pensa en regals sempre pensa en objectes materials.

Desitgem que aquesta dita us serveixi perquè l’expressió de les emocions flueixi a la vostra classe. I al mateix temps, ens agradaria que fos un bon principi per reflexionar sobre els valors de que veritat ens importen i que, més enllà del Nadal, haurien d’estar vigents al llarg de tot l’any.

Salut!

Dits petits i eixerits…