Un nen té dues mans. Dos nens poden tenir-ne sis.

Dins del procés de socialització descobrim, paulatinament, que hi ha determinats objectius que queden lluny del nostre abast. Sobretot si pensem en assolir-los de forma individual.

Ara bé, si aquestes mateixes fites les abordem en equip les nostres possibilitats es multipliquen exponencialment, i més si tots i cada un dels membres de l’equip treballa per l’interès del grup. D’altra banda, un altre punt fort dels bons equips és la complementarietat: quan els integrants combinen les seves virtuts i per tant les projecten al mateix temps en una mateixa direcció. Si no actuéssim així seríem incapaços d’aixecar edificis, posar vaixells a la mar o trepitjar la lluna.

La dita que avui us proposem i l’activitat adjunta pretenen posar l’accent en el treball en equip perquè els nens de la classe actuin emparellats i completin un dibuix ben bonic. A partir d’aquesta senzilla activitat podem provocar converses a la classe per reflexionar sobre la importància de fixar objectius comuns i assolir-los plegats. Perquè en el fons ben poques coses podem fer sense el suport dels altres.

Com sempre, volem que aquesta proposta us serveixi i us doni noves idees per treballar l’educació emocional i els valors a la vostra classe d’infantil.

Salut!

SI PROVEM DE DE FER-HO JUNTS…

More...